Mireu què diu dels professors... " Hay niños que no son vistos en su casa y, muchas veces, los profesores hacemos esa labor. Los niños necesitan a alguien que los vea para florecer, para decir: "¡Existo, existo! Un profesor o una profesora me vio". El trabajo de profesor tiene sentido, estoy muy orgulloso. Además valoran la literatura, respetan la figura del profesor, respetan el criterio, tu autoridad como docente y eso es importante a la hora de trabajar." Suso de Toro: "España vive una crisis nacional porque no tiene cultura nacional" Diario.es 24/11/2014

La conducta parla

IPB

Clínica i educació

Grup d’investigació del malestar individual i social en

el camp de l’educació

La conducta parla

Exposa : Josep Monseny, psicoanalista, Director de l’IPB

És un fet quotidià a les aules que entre els problemes més difícils d'afrontar, per als ensenyants i alumnes, hi hagi el de conviure amb aquells nens el malestar dels quals es projecta cap als altres i que són etiquetats de trastorns de conducta. Són aquells nens que amb més urgència exigeixen un posicionament, però al mateix temps són amb els qui resulta més difícil saber interpretar la resposta que s'ha de donar.

Perquè fins i tot si sostenim que hi ha un dir, en aquest constant actuar sense contenir-se, també és veritat que és enormement difícil de llegir el que diu, perquè l'actuar que urgeix de la com-pulsió arrossega els altres a respondre en el seu mateix registre. A més, si volem entendre el que diu amb allò que fa, aquest dir sembla que vingui d'un idioma estrany. I, tot i així, col·locar-se com a destinatari d'aquest missatge sense text, contenir l'impuls i no revertir-lo i donar-li una oportunitat de desxifrar el “seu missatge”, continua sent l'acció que aporta més beneficis a aquests nens.

No excloem l'ajuda de certs fàrmacs, però en sinergia amb aquesta aptitud del subjecte humà de reconduir la violència cap a la interlocució.

Dijous, 11 de desembre del 2014, 21:00 h

Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona

Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat , activitat oberta i gratuïta.

"L'animal humà ha de desenvolupar la seva capacitat de pensar i de crear...perquè això és el que ens defineix com a humans. Però confonem la paideia, és a dir, desplegar totes les possibilitats que cadascú porta dins, amb la instrucció... L'educació identificada amb la instrucció és mutiladora. No podem concebre el coneixement per produir instruments al servei de la subsistència, perquè l'animal humà no en té prou amb subsistir."

Fragments de l'entrevista feta a Victor Gómez Pin, catedràtic de Filosofia de la UAB amb ocasió de la presentació del seu nou assaig Reducción y combate del animal humano, Ariel (La Contra, de La Vanguardia del 14 octubre 2014)

Un maestro no es simplemente aquel que detenta un saber. No es un experto, tal como acostumbramos a concebir en la actualidad a los representantes del saber. Un maestro es quien sabe conservar vivo el espíritu socrático de la pregunta, y su enseñanza consiste en darnos la mejor prueba de amor: lograr que aprendamos la única lección magistral que nos pone en el camino de un saber verdadero, y que consiste en percatarnos de que ninguna palabra puede decir toda la verdad.

Zygmunt Bauman. Gustavo Dessel, El retorno del péndulo. FCE, 2014

Una siesta de doce años.Carles Capdevila/periodista

• 20 de septiembre de 2014
• 1
• EDUCAR, MAESTROS

Los maestros hacen algo más que huelga o vacaciones, y la educación es bastante más que un problema.

Educar debe de ser una cosa parecida a espabilar a los niños y frenar a los adolescentes. Justo lo contrario de lo que hacemos: no es extraño ver niños de cuatro años con cochecito y chupete hablando por el móvil, ni tampoco lo es ver algunos de catorce sin hora de volver a casa.

 Lo hemos llamado sobreprotección, pero es la desprotección más absoluta: el niño llega al insti sin haber ido a comprar una triste barra de pan, justo cuando un amigo ya se ha pasado a la coca.

 Sorprende que haya tanta literatura médica y psicopedagógica para afrontar el embarazo, el parto y el primer año de vida, y que exista un vacío que llega hasta los libros de socorro para padres de adolescentes, esos que lucen títulos tan sugerentes como Mi hijo me pega o Mi hijo se droga . Los niños de entre dos y doce años no tienen quien les escriba.

Desde que abandonan el pañal (¡ya era hora!) hasta que llegan las compresas (y que duren), desde que los desenganchas del chupete hasta que te hueles que se han enganchado al tabaco, los padres hacemos una cosa fantástica: descansamos. Reponemos fuerzas del estrés de haberlos parido y enseñado a andar y nos desentendemos hasta que toca irlos a buscar de madrugada a la disco. Ahora que al fin volvemos a poder dormir, y hasta que el miedo al accidente de moto nos vuelva a desvelar, hacemos una siesta educativa de diez o doce años . 

 Alguien se estremecerá pensando que este período es precisamente el momento clave para educarlos. Tranquilo, que por algo los llevamos a la escuela. Y si llegan inmaduros a primero de ESO que nadie sufra, allá los esperan los colegas de bachillerato que nos los sobreespabilarán en un curso y medio, máximo dos. Al modelo de padres que sobreprotege a lospequeños y abandona los adolescentes nadie los podrá acusar de haber fracasado educando a sus hijos. No lo han intentado siquiera.

 Los maestros hacen algo más que huelga o vacaciones, y la educación es bastante más que un problema.

 Pido perdón tres veces: por colocar en un título tres palabras tan cursis y pasadas de moda, por haberlo hecho para hablar de los maestros, y, sobre todo sobre todo, porque mi idea es -lo siento mucho- hablar bien de ellos.

 Sé que mi doble condición de padre y periodista, tan radical que sus siglas son PP, me invita a criticarlos por hacer demasiadas vacaciones (como padre) y me sugiere que hable de temas importantes, como la ley de educación (es lo mínimo que se le pide a un periodista esta semana).

 Pero estoy harto de que la palabra más utilizada junto a escuela sea 'fracaso' y delante de educación acostumbre a aparecer siempre el concepto 'problema', y que 'maestro' suela compartir titular con 'huelga'. La escuela hace algo más que fracasar, los maestros hacen algo más que hacer huelga (y vacaciones) y la educación es bastante más que un problema. De hecho es la única solución, pero esto nos lo tenemos muy callado, por si acaso. 

Mi proceso, íntimo y personal, ha sido el siguiente: empecé siendo padre, a partir de mis hijos aprendí a querer el hecho educativo, el trabajo de criarlos, de encarrilarlos, y, mira por donde, ahora aprecio a los maestros, mis cómplices. ¿Cómo no he de querer a una gente que se dedica a educar a mis hijos?

 Por esto me duele que se hable mal por sistema de mis queridos maestros, que no son todos los que cobran por hacerlo, claro está, sino los que son, los que suman a la profesión las tres palabras del título, los que mientras muchos padres se los imaginan en una playa de Hawai están encerrados en alguna escuela de verano, haciendo formación, buscando herramientas nuevas, métodos más adecuados.

 Os deseo que aprovechéis estos días para rearmaros moralmente. Porque hace falta mucha moral para ser maestro. Moral en el sentido de los valores y moral para afrontar el día a día sin sentir el aprecio y la confianza imprescindibles. Ni los de la sociedad en general, ni los de los padres que os transferimos las criaturas pero no la autoridad.

 ¿Os imagináis un país que dejara su material más sensible, las criaturas, en sus años más importantes, de los cero a los dieciséis, y con la misión más decisiva, formarlos, en manos de unas personas en quienes no confía?

 Las leyes pasan, y las pizarras dejan de ensuciarnos los dedos de tiza para convertirse en digitales. Pero la fuerza y la influencia de un buen maestro siempre marcará la diferencia: el que es capaz de colgar la mochila de un desaliento justificado junto a las mochilas de los alumnos y, ya liberado de peso, asume de buen humor que no será recordado por lo que le toca enseñar, sino por lo que aprenderán de él.

Carles Capdevila / Periodista ( Avui , 25 de octubre 2009) 

"L'angoixa és negra
com una gola llefiscosa."

Montserrat Abelló dins Vida diària (1963) al poema No poder dormir dins la tenebra...
M'encanta aquesta poeta!

El 26 de Agosto de 1914 nacía Julio Cortázar.

"Mi conducta de lector, tanto en mi juventud como en la actualidad, es profundamente humilde. Es decir, te va a parecer quizá ingenuo y tonto, pero cuando yo abro un libro lo abro como puedo abrir un paquete de chocolate, o entrar en el cine, o llegar por primera vez a la cama de una mujer que deseo; es decir, es una sensación de esperanza, de felicidad anticipada, de que todo va a ser bello, de que todo va a ser hermoso."

"Bartleby , arribeu-vos a correus i mireu si hi ha res per mi, voleu?
              - Preferiria no fer-ho.
              - No voleu fer-ho?
              - Prefereixo no fer-ho."
Bartleby, L'escrivent. Herman Melville

El personatge de Melville, davant la demanda del seu cap, respon "I would prefer not to", no expressa la potència negativa d'un no, més aviat la seva resposta representa la falta d'iniciativa i apatia que acabaran amb la seva vida.
Rellegint L'escrivent he connectat amb el moment de tornar a la feina i amb tantes situacions que es donen semblants a les del personatge i amb la varietat de respostes que podem donar...

Escola pública

No estan motivats?

"Los niños son seres oníricos, sus pensamientos tienen alas. Tienen sueños de alegría. Quieren jugar. son hermosos como las vacas de ojos mansos, pero inútiles. Y la sociedad no tolera la inutilidad. Todo tiene que transformarse en lucro. como loas vaca, todos tienen que pasar por la trituradora de carne. Por los discos agujereados, las redes curriculares, van pasando sus cuerpos y sus pensamientos.  (...) Están preparaos para volverse socialmente útiles.
¿Y el ritual de los rollos de plástico? Formación. Pues eso es la formación: que todos sean iguales, modelados de la misma forma." Rubem 

Sopar final de curs del grup "Clínica i Educació"

La mar serena

Queridos seguidores os deseamos unas felices vacaciones volvemos en Septiembre con muchas novedades

 Podeu consultar el nostre perfil de google + , hi trobareu més informació

Propera sessió a càrrec de Josep Monseny (15 de maig de 2014)

 Clínica i educació

  Grup d’investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació

És possible educar nens que arribin a ser ciutadans responsables?

El discurs dominant en les nostres societats d’avui, en les quals s’ha produït una involució democràtica ja sigui per la reducció de la democràcia a un formalisme del vot cada quatre anys, ja sigui perquè els nous països dominants ni tan sols mantenen l’aparença dels principis democràtics sorgits de la il·lustració, produeix una enorme concentració de poder en castes elitistes minoritàries i transversals, que anul·len la divisió de poders i confronten el ciutadà amb un poder intervencionista dels aparells de l’estat quasi omnímode.

En aquesta circumstància, l’educació, igual que la salut mental o la pràctica de la responsabilitat política ciutadana, tendeixen a ser configurades pels poders dominants com a mecanismes adaptatius a la situació imperant.

Per això aquestes pràctiques es troben sostretes d’autonomia i llibertat i l’acte educatiu se substitueix per models protocolaritzats que disminueixen  la seva responsabilitat, penalitzen la creativitat i en conseqüència obstaculitzen els enfocaments que pretenen afavorir el desenvolupament d’un pensament crític en els nens, futurs ciutadans. Això confronta el mestre a una alternativa extrema: o el conformisme a un model burocratitzat que va erosionant el seu desig, o bé una actitud crítica davant l’aparell de l’estat que li exigeix un compromís gairebé heroic.

De totes maneres aquesta situació té un avantatge. El procés emancipador que els mestres volen transmetre als seus alumnes és el mateix que reclamen per ells mateixos: ensenyar llibertat i responsabilitat ve a ser el mateix que viure-la, una cosa no ha estat mai tan lligada a l’altra.

                   

Exposa : Josep Monseny, psicoanalista,  Director de l’IPB

  

           Dijous, 15 maig 2014, 21:00 h

                       Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona

      Tel. 93 417 2552,  www.ipb.cat , activitat oberta i gratuïta.

Publicació d'un nou llibre

Al novembre va sortir publicat el nostre últim llibre:

El autismo, un reto para la colaboración entre clínicos y pedagogos. Horsori.
Coordinador: Josep Monseny Bonifaci

Tracta d'un treball conjunt entre clínics i pedagogs on trobarem pautes d'actuació per mestres, explicacions teòriques, casos reals d'infants amb autisme...

Esperem que us agradi!

Propera sessió a càrrec de Fina Dantí (20 de març de 2014)

Clínica i educació

  Grup d’investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació

Sobre el professor, la classe i la institució

        No sabem si tot el que està passant, tant a l’escola com a la societat en general, representarà que els canvis són possibles i que l’educació interessa i es vol pensar que l’important són tots aquests alumnes que hi ha a les aules i tots els mestres i professors que treballen amb ells. El que sí que s’observa aquests últims temps és que el debat és obert i que hi ha un interès pel què passa a l’escola.

A la sessió d’avui presentarem unes notes, uns apunts o, senzillament,  simples pinzellades a situacions observades a les aules amb mestres i alumnes dins del sistema escolar que ens permetran reflexionar sobre aspectes clau del perfil del professor, del paper de la institució o de com van o podrien anar les classes.

Ens farem preguntes com ara si continua tenint sentit que el professor expliqui, els alumnes prenguin apunts i després aboquin tot el que han estudiat en un examen, o ens qüestionarem sobre el temps a l’escola, sobre si no seria important prioritzar i seleccionar els continguts i habilitats més bàsiques i, encara, si és prou participativa l’educació... Tot plegat en el context de canvis que es proposen des de fora de l’escola. Sense oblidar la precarietat que es viu, manifesta en allò més important que és l’atenció a l’alumne, la indignació d’alguns i la il·lusió per ensenyar de molts altres.

Exposa : Fina Dantí, professora, ex-directora d’Institut, ex-inspectora d’educació

                                          Dijous, 20 març 2014, 21:00 h

                       Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona

      Tel. 93 417 2552,  www.ipb.cat , activitat oberta i gratuïta.

Grup IPB

Hola a tots,
en aquest blog anireu trobant la informació que aquest grup va treballant.
A les pestanyes podreu tenir les informacions dels nostres seminaris.

Esperem que us agradi i que hi volgueu col·laborar!!!